La lectura de los viernes: 'El negoci de les aules: L'ensenyament privat i concertat al País Valencià de Moisés Pérez

Publicado por el

 

Quan les idees preconcebudes són més fortes que els fets

'El negoci de les aules: L'ensenyament privat i concertat al País Valencià' de Moisés Pérez és un treball de recerca periodística sobre els diferents models educatius al territori valencià.



A l’abril del 2023, 'À Punt' va convidar al jove de Muro d’Alcoi (Alacant), Moisés Pérez, al seu estudi per motiu de la publicació de la seva recerca sobre les escoles i instituts concertats i privats a la Comunitat Valenciana. Aquest llibre va ser publicat per la Institució Alfons el Magnànim després d’obtenir la beca Josep Torrent de periodisme d’investigació 2020, concedida per la Unió de Periodistes Valencians.

A l’entrevista, el periodista va recalcar que moltes de les seves idees preconcebudes van poder ser constatades amb dades, com el fet que només un 8% de la classe baixa podia permetre's anar a una escola privada o concertada, mentre que una gran majoria de l’alumnat d’aquest model d’educació pertanyia a classes altes o molt altes.

Així mateix, va sentenciar que 'la llibertat d'elecció s'ha pervertit. Sovint són les escoles les que escullen les famílies i no al revés'. El jove de Muro també va destacar com aquests centres tenien 'clares connexions amb espais ultraconservadors, especialment ara amb l’òrbita de VOX', i 'com el PP va apostar clarament per aquest model d’educació'.

També va fer èmfasi, a més, i ho va fer moltes vegades, en el fet que la quota 'voluntària' que es demana en aquests centres no sembla tant voluntària en cap cas. L’autor explicava que el 89% d'ells demana aquesta quota directament en el moment de la matriculació.

Quan escoltava en Moisès parlar, no podia evitar pensar que els seus prejudicis estaven limitant la seva perspectiva. Com a periodista dedicat a la investigació, és crucial educar la mirada i procurar un enfocament objectiu. En la meva opinió, l'autor estava fracassant clarament en aquesta trobada. No jutjo la seva obra perquè no l'he llegit, però la promoció de la mateixa ja m'ha fet entendre que potser no és una tasca d'investigació professional.

En conclusió, aquesta entrevista pot ser un exemple de com, en ocasions, les hipòtesis de les recerques poden limitar la capacitat de sorpresa i la fidelitat a la objectivitat. A més a més, si aquestes hipòtesis són reforçades amb criteris ideològics molt marcats poden conduir fàcilment a una visió esbiaixada que demonitza el contrari.