La lectura de los viernes: 'Pàtria', de Fernando Aramburu

 

Publicada l'any 2016 per Edicions Tusquets, és una novel·la de Fernando Aramburu llargament premiada i posteriorment adaptada a la televisió que va suposar un fenomen literari i social.


Pàtria narra les complexitats del conflicte basc en els últims trenta anys a Euskadi de la mà de dues famílies d'una xicoteta població de Guipúscoa, que simbolitzen els dos bàndols en el conflicte.

D'una banda, la família d'un xicotet empresari, Txato, i la seua esposa Bittori. D'altra banda, els seus amics Joxian i Miren, una família modesta de treballadors. Als homes els uneix l'amor per la bicicleta i la bona taula. A elles, una amistat que arranca en la infància. Però tot es torça quan ETA inicia l’assenyalament de l'empresari i el poble sencer comença a fer-los el buit. Un apartheid al qual se sumen Joxian i Miren. També juguen un paper important la resta dels fills dels dos matrimonis, així com el camí que va portar a ETA a abandonar definitivament les armes en 2011.

Seguint la temàtica d'altres obres del mateix autor com Los peces de la amargura o Años lentos, Pàtria no és un llibre equidistant; les víctimes i els culpables estan clarament identificats. El que sí suposa un fet diferenciador és que el relat es construeix també amb personatges del món abertzale, en un intent d'explicar la història des de tots els punts de vista, sense defugir aspectes com les tortures als etarres, el patiment de les famílies per la dispersió dels presos o el pes dels atemptats del GAL i les desaparicions amb calç viva com a motors de la radicalització de la societat.

La història s'estructura en capítols curts, amb epígrafs explícits a l'inici de cadascun, cosa que facilita el seguiment de la trama. S'inclouen salts en el temps així com la veu d'un narrador extern i dels nou personatges. De fet, un dels episodis principals està narrat nou vegades, no consecutives, des de la veu de cadascun.

El llenguatge és auster i directe, col·loquial en la majoria d'ocasions. La història bascula del to sever i dramàtic de la majoria de la narració a una escriptura més amable en el tram final. Apareixen termes en euskera – de fet s'inclou un glossari final de paraules en euskera. 

Pàtria és una història sobre l'esterilitat de la violència i els seus efectes devastadors, una versió diferent de la realitat que conten els mitjans, amb una divisió entre bons i dolents, els terroristes, la policia i l'Estat. Un retrat humà d'un conflicte que ha marcat la història més recent.